Bah! Tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac… El rellotge és gran, i redó, i sempre fa tic, tac, tic, tac, tic, tac… La Tia Marta vol que m’aparte del rellotge. Peret, aparta’t del rellotge! La Tia Marta és mala i tonta. La Tia Marta vol que jugue a caixetes. Pose la caixeta blava sobre la caixeta roja, i la caixeta roja sobre la caixeta groga, i es cau la caixeta roja i la pose sobre la caixeta groga, i es cau la caixeta roja i… aaaaaara pose la caixeta roja sobre la groga. Ja està posada la caixeta roja sobre la groga. El rellotge fa tic, tac, tic, tac, tic, tac… Peret, aparta’t del rellotge! M’aparte. La Tia Marta és mala i tonta. Molt maaaaa… la! I mooooo… molt tonta! La poma és bona. La Tia Marta diu que té vitamines. Vita i mines. Vita i mines… Mines i vita… Que bonic! Les vites i les mines fan créixer. La Tia Marta diu que les vites i les mines fan créixer i un es fa graaaan. Jo seré gran, molt gran, i guapo, molt, molt, molt guapo. Mira’t, mira’t en l’espill! Peret, mira com ets de boniquet! I mamà, on ets mamà? Vull vore la mamà! No, no, no, no, la mamà no està… La mamà no està… La Tia Marta és mala i tonta! Ja no canta el capellà perquè no li’n duen una, ni una ni mitja ni cap, ja no canta el capellà. Ja no canta el capellà perquè no li’n duen dues, ni dues, ni una ni mitja ni cap, ja no canta el capellà. Ja no canta el capellà perquè no li’n duen tres, ni tres ni dues ni una ni mitja ni cap, ja no canta el capellà… Aaaaaah…! Tinc son. El meu coixí… El meu llit… Que blanet… Aaaaaaah… Tinc fam. La llet és bona. I més bona amb una madalena. La madalena és dolça, té sucre, ou i farina. La farina és blanca. La llet és blanca. Però la sang és roja, i molt espessa. Se m’apega als dits. Quin fàstic! Mamà…! La taula és plena de llet, i… de sang. Tia Marta…? Posa’m la llet! I una madalena! Tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac… La maneta del rellotge es mou sense parar. Tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac… Ja no es mou! Que bé! Ja no es mou! Un colp, i… ja no es mou! I mamà? On és la mamà? Mamà deia que les madalenes es troben al rebost. Les madalenes al rebost, i la llet en la nevera, i les tasses damunt del fregador, i els tovallons al calaix. La mamà vol que vaja net. Que no m’embrute els dits, ni la boca, ni les mans, ni la camisa, ni la cara. Açò és la cara. Açò són els dits. Açò és la camisa. Açò són les mans. Açò és el nas. Açò són les orelles. Açò és la boca. Les dents. La llengua. La saliva. La saliva és roja? No, la saliva no és roja. La sang sí que és roja. I molt espessa. Quin fàstic! Està salada! Mamà…! La madalena és al rebost. La llet a la nevera. La cullereta al calaix de la cuina. La tassa damunt del fregador. Aaaaaa… ra la madalena del rebost. Aaaaaaa… ra la llet en la nevera. Aaaaaaa… ra la tassa damunt del fregador. Aaaaaaa… ra la cullereta en el calaix de la cuina. Aaaaaa… ra els tovallons en el calaix de la cuina. Aboque llet en la tassa. Gloc, gloc, gloc… El gat fa miau, la llet fa gloc. El gat fa miau, la llet fa gloc. Ai, el gat fa miau… i la llet fa gloc! Que bé! Que divertit! Glub… glub… glub… Jo bec la llet, jo bec la llet, jo bec la llet…! Glub… glub… glub… I em menge la madalena, i em menge la madalena, i em menge la madalena…! Ui, que gran sóc! Mireu, mireu on arribe! Sóc tan alt com l’oncle Tomeu! Si, sí, jo sóc tan gran com l’oncle Tomeu! Ui, i que fort sóc! Sóc tan fort com l’oncle Tomeu! Sí, sí, tots em diuen que sóc tan fort com l’oncle Tomeu! He menjat moltes madalenes i ja sóc tan fort com l’oncle Tomeu, però la mamà no hi és. Tia Marta diu que la mamà no vindrà. La Tia Marta és mala i tonta. Mooooo… molt mala! I mooooo… molt tonta! No vull fer açò! No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no… ! Però… ho he fet! Tia… Tia Marta…? Estàs dormida, Tia Marta? És de nit. La nit és fosca. Les estrelles estan allí dalt. Alliiiiií dalt. Les estrelles són farolets que il·luminen la nit. Diu la mamà que mai no es mouen. Com la Tia Marta. Ella ja no es mou. S’està al seu llit. Quieta. Amb els ulls tancats. Està dormint? La pilota és verda i gran. Vull jugar amb la pilota? No! No vull jugar amb la pilota! La pilota és verda i gran. Una puntada de peu i… cap allí! Una puntada de peu i… cap enllà! Que bé! Com es mou la pilota! I Mamà? On està mamà…? La Tia Marta és mala i tonta! Mai no em duu on està mamà! Vull vore la mamà! La tele està apagada. Encenc la tele. La tele s’encén amb aquest botonet. En la tele tot es mou. Ixen animals, ixen gats, ixen gossos, ixen peixos, ixen animals, ixen persones, ixen dones, ixen xiquets, ixen vells, ixen arbres, ixen pins, ixen molts arbres. En la tele tot es mou, però la Tia Marta no es mou. La Tia Marta és quieta. Com la mamà. La mamà estava al llit. Un llit gran i bonic. Volia dormir al costat de mamà? Sí, sí… volia dormir al costat de la mamà. Perquè sempre vull dormir al costat de la mamà. Però Tia Marta no vol que jo dorma al costat de la mamà. La Tia Marta és mala i tonta. Fan una pel·lícula. En la tele fan pel·lícules. Hi ha hòmens roïns, i alguns bons. Eixe home roí porta un ganivet. El ganivet és tan gran com este. El que tinc al meu costat… que està ple de sang. Els ganivets tallen. Els ganivets fan sang. Sempre em diuen: Peret, no has de tocar els ganivets. No, ja no vull vore la tele. I em diuen: Peret apaga la tele! Jo no vol vore hòmens roïns. Jo no sóc roí. Però la Tia Marta és mala i tonta. I ara…? No, nino, no, nino, no, nino, no, nino, no, nino… Tot m’ho porte jo! Vull jugar. I la mamà? Tia Marta! Mou-te, Tia Marta, mou-te! Sang. Hi ha molta sang. La Tia Marta té molta sang en la cara, en el coll, en el pit. La Tia Marta ja no es mou. Està molt quieta, com la mamà al llit. Però la mamà no tenia sang. I la Tia Marta està plena de sang. El ganivet està ple de sang. La sang és espessa i roja. Mamà, neteja’m les mans! He de llavar-me les mans abans de menjar. I he de fer pipí i popó abans de dormir. Ja sóc gran, moooolt gran… i ho faig jo soletes. Vull fer pipí. La tassa del wàter s’ha d’alçar. Faig pipí. El lavabo té aigua. Mamà… on estàs? Llava’m les mans! La Tia Marta diu que mamà no està. La Tia Marta diu que mamà no vindrà. Vull la meua mamà! La Tia Marta és mala i tonta. He castigat la Tia Marta. Perquè era mala i tonta. Li he ficat el ganivet en el pit. Una, dues, tres vegades. Li he ficat el ganivet en el coll. Una, dues, tres vegades. En la tele l’home roí ficava el ganivet. Una, dues, tres vegades, i la dona ja no es movia. Com la Tia Marta. Mamà… jo sóc roí? I em contestava: Peret, no ets roí. Tia Marta, ja no tens el ganivet al pit. Tia Marta, he tret el ganivet del teu pit. Tia Marta, el ganivet ja no et fa mal. Jo no sóc roí! L’home és roí, però jo no sóc roí. Vull jugar. Ja sé: a les estampetes. Les estampetes estan en un calaix. Les estampetes són molt boniques. El Sol. La Lluna. Les estrelles. La casa. El cotxe. El mono. Els micos viuen al zoològic. La mamà em duia al zoològic. Hi ha micos, i cavalls, i cavalls amb taques, i cavalls amb coooooo… olls molt llargs! I lleons. Els lleons fan grrrrrrr… Fan grrrrrrr…! El timbre! Sona el timbre de la porta! Mamà…! La mamà no està. Tia Marta…! La Tia Marta està quieta. La Tia Marta no es mou. La Tia Mart té sang al coll, té sang a la cara, i al pit. Sona el timbre! Mamà…! Sona el timbre. Ja no sona. Què faig? Ja ho sé: retallaré les estampetes. Amb el ganivet no. Està molt brut. Perquè està ple de sang. És sang de la Tia Marta. Pobreta Tia Marta. Retallaré les estampetes amb les tisores de cuina. Aaaaaa… ra el Sol. Sol, solet, vine’m a vore, vine’m a vore… Sol, solet, vine’m a vore que tinc fred… Aaaaa… ara la Lluna. La Lluna és blanca i té forma de lluna. La Lluna té ulls, la Lluna té boca, la Lluna té cames, la Lluna té braços. Aaaaa… ara la casa. La casa té un teulat. La casa té una porta. La casa té dues finestres… Ara retalle el cotxe. El cotxe té rodes. Una, dues, tres, quatre rodes. Té un volant. Dos no: en té un. El volant és redó. El cotxe té moltes llumetes, i molts botons, i seients, i fa pel carrer brouuuuuuum…! Brouuuuuuum…! Brouuuuuuuum…! Brouuuuuum…! Sona el timbre de la porta. Mamà…! Sona el timbre. El timbre fa riiiii… ing! Però la mamà no està. La mamà no pot obrir la porta. Tia Marta… sona el timbre! El timbre de la porta fa riiiii… ing! Tia Marta, obri la porta! La Tia Marta sí que està, però la Tia Marta no es mou. La Tia Marta no pot obrir la porta. Està plena de sang. Un home roí l’ha matat. Jo no sóc roí. Sempre em diuen: Peret és bo. Ai, tinc por! Jo tinc por! Qui és vosté? Qui és vosté? Policia…? Policia? Ha trencat la porta per entrar? Per què ha trencat la porta? Mamà, els policies han trencat la porta! I mamà? On està la mamà? Tia Marta, els policies porten un uniforme! L’uniforme té molts botons. Els botons són grocs, les cordoneres de les botes són blanques, l’uniforme és de color blau marí. Però els policies no són mariners. Els mariners van per la mar, i la mar està plena de peixos. A mi m’agrada el calamar a la romana. La mamà cuina calamars a la romana per a mi. Però els policies van per terra. I un policia porta bigot. Em pregunten si sóc autista. Què és autista? Jo no sóc autista! Jo sóc artista! La mamà diu que sóc un artista, i que dibuixe molt bé. Dibuixe una casa, un cotxe, un barco. Els barcos van per la mar. La mar és moooooo… olt gran! Retalle estampetes. Retalle el Sol, i la Lluna, i les estrelles, i la casa, i el cotxe. Les estampetes! Vull les estampetes! Volen que els acompanye? Voré la mamà? Sí, sí, sí, sí…! Voré la mamà! Jo vull vore la mamà! La policia em durà a vore la mamà! Que bé! I la Tia Marta? No ve la Tia Marta? Per què no ve la Tia Marta?
Per què no ve la Tia Marta…?
