Abruptes resplendors t’encegaran
i mil punxes foradaran la pell,
la pols emboirarà el teu cabell
i els arraps de l’ànsia t’arparan.
Jo, mentre, guaitaré per l’espiell
com les memòries et revindran,
i els seus tentacles et tenallaran
fent que ta gola emeta un esgüell.
Deixem-nos d’ingènues deferències,
que als febles més encara afebleixen
i els sotmeten a cruels convalescències.
Contemplem com els punyals reflecteixen
la ira i les més punyents amències,
car és ja l’hora que les brases bleixen.
